skip to Main Content

El 12 de maig de 1897 Pere Comas, paleta, veí de Mataró, va demanar permís a l’Ajuntament de Mataró per a renovar totalment les cases núm. 55 i 57 del carrer d’Argentona, les dues cases que Joaquim Coll i Regàs havia adquirit l’any anterior. Tot i el text de la sol·licitud de llicència, l’obra consistia en l’enderrocament de les dues cases existents i la construcció d’un edifici de nova planta, com s’aprecia expressament en els plànols del projecte que acompanyen la petició del permís d’obra.

Curiosament, aquests plànols del projecte són signats per l’arquitecte Antoni Gallissà (Barcelona, 1861-1903). No es coneix el perquè, tot i que potser es podria relacionar amb el passat recent de Puig i Cadafalch com a arquitecte municipal de Mataró (1892-1896). Amb tot i això, l’autoria de Puig i Cadafalch com a projectista de l’obra ha estat sempre manifesta, i és confirmada en la monografia L’oeuvre de Puig y Cadafalch editada l’any 1904 a Barcelona, que inclou la totalitat de l’obra de l’arquitecte des de l’inici del seu treball fins a l’any 1904 ja esmentat.

El projecte inclou un edifici de quatre plantes, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes, tot construït de bell nou. Els plànols del projecte comprenen la façana, un esquema de la secció i les plantes baixa i pis; no hi figuren ni la planta soterrani, ni la planta de les golfes.

El planejament seguia la tradició dels casals de la burgesia urbana de Mataró, i en aquest sentit és l’únic casal construït a la ciutat en època modernista.

Joaquim Coll i Regàs

JOAQUIM COLL I REGÀS

Va néixer a Mataró l’any 1855. El seu pare i el seu avi Coll eren sastres. L’avi matern Feliciano Regàs era fabricant.

Joaquim Coll i Regàs va continuar l’empresa del seu avi i dels seus oncles materns que, a la vegada, era successora de la creada a l’inici del segle XIX per l’enginyer Antoni Regàs i Borrell (Mataró, 1752-1837), qui va inventar una màquina de filar. L’empresa es va iniciar al carrer d’en Moles 9, després va passar a la plaça de Cuba, cantonada amb el carrer de la Unió, i més endavant es va traslladar a uns edificis de nova planta al carrer de la Mercè, actualment
Camí Ral, a l’indret de l’avinguda Recoder, que també tenien un cós edificat al carrer de Churruca. La fàbrica Coll i Regàs tenia el nom comercial de Sobrino de Antonio Regàs.

L’any 1880, Joaquim Coll i Regàs es va casar a l’església de Sant Josep amb Magdalena Surià i Prats. Entre els anys 1882 i 1889, el matrimoni va tenir sis fills.

I va decidir de construir una casa familiar. Per això, l’any 1896 va comprar dues cases al carrer d’Argentona i immediatament edificà la seva de nova planta d’acord amb el projecte redactat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que quedà enllestida l’any 1898.

Instal·lada la família Coll a la nova casa, no tingué gaire sort. Primer morí la mare i Joaquim Coll es casà en segones núpcies amb Dolors Jaumandreu i Frigola. I molt aviat, l’any 1903, quedà afectat d’una malaltia mental que l’incapacità. Va morir a Barcelona l’any 1904.

puig-i-cadafalch

JOSEP PUIG I CADAFALCH

Començà a treballar com a arquitecte tant a Mataró com a Barcelona. Va ser arquitecte municipal de Mataró entre 1892 i 1896. Com a arquitecte municipal cuidà de la urbanització de molts carrers i modificà, modernitzà i amplià la xarxa de clavegueres, moltes de les quals són avui, més de cent anys després, en perfecte estat d’ús i manteniment. Amb el metge Viladevall havia redactat el treball Memoria sobre el estado sanitario de la ciudad de Mataró, en el qual es demostrava que el mal estat, o la no existència de clavegueres, era la causa dels molts problemes sanitaris mataronins. Reformà el Saló de Sessions de la Casa de la Ciutat i completà el seu enteixinat. Executà l’edifici del Rengle de parades de la plaça Gran, projectat pel seu antecessor l’arquitecte Emili Cabanyes, dissenyant una nova coberta. Construeix l’edifici de la Beneficència del carrer de Sant Josep.

A la mateixa època, projectà i executà diverses obres d’iniciativa privada. La primera, la Casa Sisternes (1891), al carrer de Sant Simó, cantonada amb les Espenyes. També la botiga de Can Palomer o La Confianza (1894), a la plaça Xica, i la Casa Parera (1894) al carrer Nou.

A Mataró, després d’haver deixat el càrrec d’arquitecte municipal, projectarà la Casa Coll i Regàs (1898) al carrer d’Argentona. I a Argentona la seva pròpia casa (1897-1905), can Garí del Cros (1897) i la capella del Sagrament de l’església parroquial de Sant Julià.

Durant el temps que treballà a Mataró, participà en totes les empreses culturals i artístiques de la ciutat. Col·laborà en la fundació de la biblioteca pública municipal. Va ser membre fundador de l’Associació Artístico Arqueològica i dissenyà l’estendard que l’associació oferí al monestir de Ripoll quan la restauració. Cuidà de la instal·lació del primer Museu de Mataró situat als baixos del desaparegut edifici de l’Escola d’Arts i Oficis.

També treballà intensament a Barcelona. L’any 1892 projectà la botiga de la Joieria Macià, al carrer de Ferran, la seva primera obra barcelonina, avui desapareguda. I construí moltes cases emblemàtiques al nou eixample barceloní, la Casa Amatller (1900) al passeig de Gràcia, la Casa Macaya (1904), avui centre cultural de La Caixa, al passeig de Sant Joan, la Casa Trinxet (1904), desapareguda, al carrer de Còrsega, la Casa de les Punxes (1905) a l’avinguda Diagonal, la Casa Serra (1907) a la rambla de Catalunya, ara seu de la Diputació de Barcelona. I també la Casa dels Quatre Gats (1897), al carrer de Montsió, i la Creu del cinquè misteri de dolor del Rosari Monumental de Montserrat, amb la col·laboració de l’escultor Josep Llimona. L’any 1913 construí la fàbrica Casarramona, a Montjuïc, ara seu de l’obra cultural de La Caixa.

Puig i Cadafalch va morir a Barcelona el 22 de desembre de 1956, als vuitanta-nou anys. Per pròpia voluntat va ésser enterrat a Mataró, el dia de Nadal al matí, al nínxol familiar del cementiri dels Caputxins.

Back To Top